PEP
LES MISTERIOSES DESAPARICIONS
Hi havia una vegada un nin es nomia Pep . Tenia 10 anys,era baix, simpàtic i llest. Tenia els ulls blaus,els cabells rossos i la pell blanca. Vivia a un barri molt misteriós a Barcelona. Els seus amics tenien por de anar a ca seva. Els seus amics es nomien Jaume, Joan i Toni.
En Toni era alt, presumit i molt caparrut. Tenia 11 anys. Tenia els ulls negres, els cabells negres i la pell blanca.
En Jaume era mitjà, treballador i llest. Tenia 10 anys. Tenia els ulls marrons,els cabells rosos i la pell morena.
I en Joan era normal, estudiós,poruc i àgil. Tenia 10 anys. Tenia els ulls verds, els cabells negres i la pell morena.
En Toni era el mes gran. Però també era el mes caparrut.
Un dia m’entres jugaven a un bosc en Toni va desaparèixer. Tots es varen espantar.
El varen cridar però cap de les vegades va respondre.
_Toni a on ets!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!- va cridar en cara mes fort en Jaume.
_ contestaaaaaaaaaa!!!!!- va dir en Toni no tan entusiasmat.
_Que fas? Així no et sentiran!!!!- va dir en Jaume tot enfadat.
_Ho sento estic espantat- va contestar en Pep tot tremolant.
Els nins varen explicar a la mare d'en Toni el que va passar. La mare els i va agrair però estava molt preocupada.
Quan varen passar 48 hores la policia va començar a cercar en Toni, però no el van trobar.
Els seus amics el varen cercar, però tampoc van tenir molta sort.
Però aquella nit que varen cercar en Toni, va succeir una cosa molt estranya, en Jaume va començar a perseguir els seus companys, els seus amics pensaven que era un joc, però es varen començar a espantar, perquè en Jaume va agafar un ganivet i els volia matar. Al dia següent en Jaume ja no els volia matar, els nins varen saber que en Jaume havia estat posseït i que no sabien perquè.
Alló era molt estrany primer en Toni desapareix i desprès en Jaume esta posseït, era massa coincidència. Els tres nins varen investigar, varen cercar bruixeria, homes llop, tot tipus de misteris, però no varen trobar res semblant al que els havia passat.
En Pep que era el mes poruc,i com va passar això no s'atrevia a sortir de casa seva de por que tenia.
Els seus amics també tenien por,però com en Jaume era caparrut no u volia reconèixer. Els seus amics sabien que en Jaume tenia por, però no li varen dir res perquè no s’enfadés i varen anar a cercar en en Pep perquè sortís al carrer. En Pep es va alegrar quan va veure els seus amics perquè no estaria sol, ja que tenia por. Desprès li va demanar a la seva mare si els seus amics es podien quedar a dormir, li va dir que demà hi havia escola i que no podia ser. Aquella nit en Jaume va desaparèixer. Els nins varen pensar que tenia relació amb l'altre nit quan en Jaume va estat com posseït. Era dissabte i en Joan es podia quedar a casa d'en Pep a dormir, així es podien protegir l'un de l'altre. Aquella nit cap del dos va poder dormir de la por que tenien. Per sort aquella nit no els va passar res perquè es cuidaven, però no es podien quedar constantment un a casa de l'altre a dormir, les mares s'estranyarien molt. Havien de pensar com podien aturar aquestes desaparicions, m’entres els pensaven que fer la policia ja es va posar en marxa per cercar en Jaume el segon nin que ha desaparegut. La policia no trobava explicació estaven desesperats. Uns dies mes tard varen trobar uns ossos, la policia els varen dur al laboratori per saber el DNI i descobrir qui era. Varen dir que els ossos eren d'un nin que s'anomia Josep Maria Pulgarin. La cosa mes rara era que els tenien pels al cap molt llargs y ungles molt llargues als dits i als peus. Els científics estaven flipant mai havien vist cosa mes rara. En Pep i en Joan estaven espantats però a la vegada contents ja que els ossos no eren de cap dels seus amics. Però sobretot espantats pels ossos perquè tenien pels i ungles. Els científics deien:
_Com pot ser si esta mort!!!!!!! - va dir un científic.
Els nins no sabien si a ells els passaria colca cosa. Per això duien gualkitalquis per si els passa alguna cosa.
Els policia continuaven cercant però no varen trobar cap Pista de com podien haver desaparegut.
Les seves mares ploraven ja que encara no havien trobat els seus fills.
En Joan un dia va desaparèixer ,en Pep el cridava pel gualkitalqui i no responia.
En Pep no sabia que fer va quedar paralitzat. Mes tard quan va tenir forces en Pep va anar i li va dir a la mare d'en Joan el que el va passar.
Un altre vegada la policia començava a cercar altre nin mes.
El temps va passar 1 any 2 any i res no trobaven cap pista.
I ara en Pep es mort va un mes, però desde aquell dia en Pep no va saber res mes dels seus amics. I mai ningú va saber que els va passar a aquells tres nins. I aquesta es l'historia d'en Pep.
CONTE CONTAT CONTE ESPANTAT. .
